Tema 6. Orígens i expansió de la Corona de castella
1. L’origen dels regnes cantànrics 2. L’expansió territorial dels segles XI i XII 3. La gran expansió del segle XIII 4. El regne de Castella: economia i societat 5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval 6. L’art romànic a la Corona de Castella 7. L’art gòtic a la Corona de Castella
ACTIVITATS I EXERCICIS
- Resum, esquemes i tots els exercicis de les pàgines 105 fins 113 (En grup) - Competències bàsiques: P. 120-121. Tots els exercicis.
DOSSIER TEMA
1. Treball de grup.
2. Exercicis individuals.
EXAMEN
Examen: les preguntes són les que hi han als exercicis i al dossier del tema.
Cantar del Mío Cid, cançó de gesta anònima, que se suposa que fou composta a principis del segle XIII.
Només es conserva un text escrit del 1307 i no va estar publicat fins al segle XVIII. És un document molt valuós pel seu caràcter històric, que ens dóna a conèixer l'època que va ser compost: costums, classes socials i esdeveniments, entre altres.
Literàriament segueix el model de l'èpica francesa, però amb més escenes domèstiques que apropen l'obra als lectors, com acostuma a passar en les adaptacions espanyoles. Era una obra que es transmetia oralment però s'ha conservat perquè va ser escrita una de les seves versions.
Existeix un exemplar únic que actualment es troba a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid. Es tracta d'un tom de 74 fulles de pergamí gruixut i gaire ben preparat. Altres 2 fulles li serveixen de guardes. Les fulles estan repartides en 11 quaderns; al primer li falta la primera fulla; al seté li falta una altra, igual que al desé.
La lletra del manuscrit és clara i cada vers comença amb majúscula. De tant en tant hi ha lletres cabdals amb adorns. Precisament pel tipus de lletra que s'empra, alguns erudits van creure que el manuscrit podria ser de l'any 1207. Però nous estudis asseguren que en realitat pertany al segle XIV.
Els autors
Seguint la interpretació del text, l'estil, els temes, els llocs descrits, els investigadors han arribat a la conclusió que van ser dos els autors i ambdós joglars. Tenint en compte les següents característiques, el Cantar de Mío Cid es pot enclavar en l'anomenat Mester de Joglaria, així com en l'Èpica medieval dels cants de gesta
El seu contingut són fetes èpiques Era recitat i cantat al so d'un instrument S'utilitza el vers èpic
El tema
Es tracta d'un heroi desterrat injustament, que ha de recuperar el seu honor. A través de l'obra es viu l'engrandiment progressiu del personatge. Tot això es completa a més amb el desenvolupament de l'acció guerrera i política.
Estructura de l'obra i argument
El Poema de Mío Cid conta les fetes de Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid Campeador.
Se sol dividir l'obra en tres parts:
1. Cantar del destierro (vv. 1-1086). El Cid ha estat desterrat de Castella. Deixa la seva esposa i filles, i inicia una guerra plagada de victòries, enviant un present al rei després de cadascuna.
2. Cantar de les bodas de les hijas del Cid (vv.1087-2277). El Cid conquesta València i la dóna al rei Alfonso, que el perdona. Es concerten les noces de les seves filles amb els infants de Carrión.
3. Cantar de la afrenta de Corpes (vv. 2278-3730). Més victòries de l'heroi castellà. Els seus gendres acumulen gran rancor contra ell i marxen amb les seves esposes a les seves terres. A la roureda de Corpes les assoten i les abandonen. El Cid ha estat deshonrat i demana justícia al rei. Els infants de Carrión són derrotats pel Cid. Els matrimonis són nuls i les seves filles es casen amb els infants de Navarra i Aragó.
