CONTINGUTS
Tema 5. Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII - XV)
1. L’expansió militar del segle XIII
2. L’expansió per la Mediterrània
3. Les activitats econòmiques i la societat
4. L’organització de la monarquia
5. Les institucions de govern
6. La crisi dels segles XIV i XV
7. L’art gòtic a la Corona d’Aragó
ACTIVITATS I EXERCICIS
- P. 83. Exercicis: 3, 4, i 5.
- P. 85. Exercicis: 3, 4, 5 i 6.
- P. 87. Exercicis: 1, 2 i 3.
- P. 89. El jueus a Catalunya Treball ampliació i voluntari.
- P. 91. Exercicis: 1, 2 i 3.
- P. 93. Exercicis: 4, 5 i 6.
- P. 97. Exercicis: 2.3 i 4.
- Pràctiques competències bàsiques: P. 100. Exercicis: 1.
- P. 97. Exercicis: 2.3 i 4.
- Pràctiques competències bàsiques: P. 100. Exercicis: 1.
DOSSIER TEMA
1. Exercicis
2. Dossier (per parelles)
EXAMEN
Examen: les preguntes són les dels exercicis i les del dossier del tema i vídeos.
Dates: Dilluns, 12 de març 2012. Grups C, D i E
INFORMACIÓ D'AMPLIACIÓ
- P. 93.
3. La Diputació del General de Catalunya o Generalitat, era formada per tres diputats, un en representació de cada braç o estament, i tres oïdors de comptes.
La Diputació del General o Generalitat de Catalunya te¬nia les següents facultats:
- Executar les decisions de les Corts.
- Defensar les constitucions i lleis de Catalunya.
- Recaptar impostos i serveis.
- Disposar de funcionaris, tropes i vaixells propis.
4. Les Corts eren la base del sistema pactista perquè suposaven una limitació del poder reial. El monarca depenia dels impostos que li concedien les Corts i havia de pactar per aconseguir els diners.
5. Les principals institucions de les ciutats eren els consells, entre els quals destacaven el Consell de Cent de Barcelona o el Consell de la Paeria de Lleida.
6. El Consell de Cent era la institució de govern de la ciutat de Barcelona, formada per cinc consellers i una assemblea formada per cent ciutadans representatius. Per aquesta raó rebia el nom de Consell de Cent.
- P. 97.
EXERCICIS CORREGITS
- P. 83.
3. La impossibilitat d’avançar cap el nord, després de
la derrota de Muret contra els francesos, va deixar només dues opcions
d’expansió, cap el sud i cap a l’est.
4. Van ser tractats de delimitació territorial. El tractat de Tudellén
segellava el domini catalanoaragonès sobre el regne de València, mentre que
pel tractat d’Alminna la Corona d’Aragó cedia a Múrcia al regne de Castella.
5. Mallorca i el litoral de València van ser repoblats
amb emigrants catalans, mentre que els aragonesos van ocupar l'interior
valencià.
- P. 85.
3. Les principals rutes comercials de la Corona
d’Aragó eren les rates establertes amb Itàlia, el nord d’Àfrica i l’Orient
Pròxim.
4. Els productes que s’importaven eren les espècies,
sedes, perfums i tapissos, mentre que s’exportaven teixits, armes i oli.
5. Els consolats de mar eren tribunals regits per un
cónsul o representant d’una ciutat que tenien poder judicial per resoldre els
problemes entre els mercaders o per representar els comerciants davant les
autoritats.
6.
El Llibre del Consolat de Mar era una normativa
jurídica que regulava el comerç catalanoaragonès d'acord amb el dret
mercantil.
- P. 87.
1. Les principals activats econòmiques a la Catalunya del segle XII eren:
- Les activitat agrícoles, en plena fase d’expansió degut a l'ampliació de la superfície de les terres conreades i a la introducció de noves tècniques i plantes de
- Les activitats artesanals, en especial les dels oficis agrupats en gremis a les ciutats, com ara els sabaters o els fusters, o dels que s’hi dedicaven a l’elaboració de productes de luxe per a l’exportació, com l’argenteria.
- Les activitats comercials, entre les quals es produïa l’intercanvi de productes amb altres zones de la Mediterrània, com el Pròxim Orient, el nord d’Àfrica o Itàlia.
2. A les ciutats es podien diferenciar dos grups de població:
- Els privilegiats: vivien de rendes i pertanyien a la noblesa i al clergat.
- Els no privilegiats: no tenien possessions de terres ni cap privilegi i havien de treballar al comerç, a l’artesania o a d’altres oficis. Pertanyien a la burgesia o a les classes populars.
3. Els pagesos de remença eren els camperols lliures, que estaven vinculats a la terra i només la podien deixar a canvi de pagar una quantitat determinada, coneguda com remença.
Es deien pagesos de remença pel fet d’haver de satisfer una quantitat de diners en el cas que volguessin deixar les terres. Per aquesta raó, aquests camperols eren coneguts com a pagesos de remença,
1. Les principals activats econòmiques a la Catalunya del segle XII eren:
- Les activitat agrícoles, en plena fase d’expansió degut a l'ampliació de la superfície de les terres conreades i a la introducció de noves tècniques i plantes de
- Les activitats artesanals, en especial les dels oficis agrupats en gremis a les ciutats, com ara els sabaters o els fusters, o dels que s’hi dedicaven a l’elaboració de productes de luxe per a l’exportació, com l’argenteria.
- Les activitats comercials, entre les quals es produïa l’intercanvi de productes amb altres zones de la Mediterrània, com el Pròxim Orient, el nord d’Àfrica o Itàlia.
2. A les ciutats es podien diferenciar dos grups de població:
- Els privilegiats: vivien de rendes i pertanyien a la noblesa i al clergat.
- Els no privilegiats: no tenien possessions de terres ni cap privilegi i havien de treballar al comerç, a l’artesania o a d’altres oficis. Pertanyien a la burgesia o a les classes populars.
3. Els pagesos de remença eren els camperols lliures, que estaven vinculats a la terra i només la podien deixar a canvi de pagar una quantitat determinada, coneguda com remença.
Es deien pagesos de remença pel fet d’haver de satisfer una quantitat de diners en el cas que volguessin deixar les terres. Per aquesta raó, aquests camperols eren coneguts com a pagesos de remença,
- P. 91.
1. La Corona d’Aragó tenia una estructura basada en una confederació d’estats. Cada estat mantenia les seves estructures de poder, els seus costums, les seves lleis i la llengua pròpia.
Formaven part d’aquesta confederació els següents es- :ats o regnes:
- El Principat de Catalunya, que aplegava els comtats catalans, entre els quals hi havia els de Barcelona, Urgell, Rosselló, Girona, Empúries, Besalú i Cer¬danya.
- El regne d’Aragó.
- El regne de València.
- El regne de Mallorca.
Posteriorment s’hi van afegir a l’estructura política con- íederal catalanoaragonesa els territoris conquerits per la Corona d’Aragó:
- Les illes de Sicília i Sardenya.
- Els ducats d’Atenes i Neopàtria.
- El regne de Nàpols.
2. El sistema de govern de la Corona d’Aragó es basava en el pactisme.
L’existència del pactisme volia dir que s’havia d’establir un equilibri entre el poder reial i el de les principals institucions de govern.
El rei havia de respectar les lleis, les institucions i els costums propis de cada territori, que eren defensades per les institucions de govern a les Corts.
En conseqüència, el rei havia de compartir el poder amb els grups privilegiats representats a les Corts, que defensaven els interessos d’aquests.
3. La Cort reial era formada per:
- Familiars del monarca.
- Membres de la noblesa.
- Representants del clergat.
- Funcionaris reials.
També formaven part de la Cort les següents institucions:
- El Consell Reial, que era un organisme consultiu.
- La Cúria o tribunal de justícia.
- La Cancelleria, que era l’òrgan administratiu.
- La Tresoreria, que s’encarregava de les finances estatals.
1. La Corona d’Aragó tenia una estructura basada en una confederació d’estats. Cada estat mantenia les seves estructures de poder, els seus costums, les seves lleis i la llengua pròpia.
Formaven part d’aquesta confederació els següents es- :ats o regnes:
- El Principat de Catalunya, que aplegava els comtats catalans, entre els quals hi havia els de Barcelona, Urgell, Rosselló, Girona, Empúries, Besalú i Cer¬danya.
- El regne d’Aragó.
- El regne de València.
- El regne de Mallorca.
Posteriorment s’hi van afegir a l’estructura política con- íederal catalanoaragonesa els territoris conquerits per la Corona d’Aragó:
- Les illes de Sicília i Sardenya.
- Els ducats d’Atenes i Neopàtria.
- El regne de Nàpols.
2. El sistema de govern de la Corona d’Aragó es basava en el pactisme.
L’existència del pactisme volia dir que s’havia d’establir un equilibri entre el poder reial i el de les principals institucions de govern.
El rei havia de respectar les lleis, les institucions i els costums propis de cada territori, que eren defensades per les institucions de govern a les Corts.
En conseqüència, el rei havia de compartir el poder amb els grups privilegiats representats a les Corts, que defensaven els interessos d’aquests.
3. La Cort reial era formada per:
- Familiars del monarca.
- Membres de la noblesa.
- Representants del clergat.
- Funcionaris reials.
També formaven part de la Cort les següents institucions:
- El Consell Reial, que era un organisme consultiu.
- La Cúria o tribunal de justícia.
- La Cancelleria, que era l’òrgan administratiu.
- La Tresoreria, que s’encarregava de les finances estatals.
3. La Diputació del General de Catalunya o Generalitat, era formada per tres diputats, un en representació de cada braç o estament, i tres oïdors de comptes.
La Diputació del General o Generalitat de Catalunya te¬nia les següents facultats:
- Executar les decisions de les Corts.
- Defensar les constitucions i lleis de Catalunya.
- Recaptar impostos i serveis.
- Disposar de funcionaris, tropes i vaixells propis.
4. Les Corts eren la base del sistema pactista perquè suposaven una limitació del poder reial. El monarca depenia dels impostos que li concedien les Corts i havia de pactar per aconseguir els diners.
5. Les principals institucions de les ciutats eren els consells, entre els quals destacaven el Consell de Cent de Barcelona o el Consell de la Paeria de Lleida.
6. El Consell de Cent era la institució de govern de la ciutat de Barcelona, formada per cinc consellers i una assemblea formada per cent ciutadans representatius. Per aquesta raó rebia el nom de Consell de Cent.
- P. 97.
1. Els mals usos eren el conjunt de costums feudals o
gravàmens a què estaven sotmesos els pagesos per part dels senyors a l’edat
mitjana a la Corona d’Aragó.
Els principals mals usos eren la intestia, penalització als
pagesos que morien sense fer testament; l’eixorquia, dret del senyor a rebre un
terç de l’herència del pagès sense descendència, i la remença, compensació del
pagès al senyor per poder abandonar les terres que treballava.
2.
La Pesta
Negra va ser una epidèmia provocada per les puces que va causar la mort la de la
meitat de la població catalana als segles XIV i XV.
3. Al Compromís de Casp, signat el 1412 per
representants d’Aragó, Catalunya i València, es va elegir un nou monarca de la
Corona d’Aragó: Ferran I.
4. Carles de Viana era el fill del rei Joan II.
Enfrontat al seu pare i amb el suport de la població catalana, la seva mort va
precipitar l’esclat de la guerra civil catalana.
